Som campions!!!!

La Penya ha guanyat la seva vuitena Copa del Rei. Moltes felicitats a tots els penyeros. Visca la Penya i visca Badalona!

Fotos: Sonia Cañada

Estem de vacances...

...però amb l' ull posat al mercat de fitxatges.

Penya verd-i-negra valenciana.

Us comunico la creació d'una nova penya verd-i-negra a Valencia. Us deixo el enllaç del seu espai web. Benvinguts a la gran familia verd-i-negra!!!

http://usuarios.lycos.es/pvverdinegra/hist.htm

3r partido. DKV Joventut-R.Madrid. 85-71. 4º periodo sublime.

Inici de partit brutal. Alley-hoop de Rudy Fernandez per Lubos Barton.


Alley-hoop d'Elmer Bennet per Rudy. En aquesta jugada Rudy queda
lesionat amb un fort cop.


Betts? Pero que has fet? si et mous a la pintura com peix a l'aigua.


Tripleeeeeeeeeee terribleeeeeeeeeeee Rudyyyy Fernandeeeeeeeeez!!


El mestre fent de les seves. Rudy espectacular una vegada més.


Charles Gaineessssssssss!!! Brutal!!!!


Rudy airlines.


Què és el que millor sap fer la Penya? córrer al contraatac. Magistral
jugada en la que intervenen 4 jugadors verd-i-negres.


De nou Ricky Rubio pispa una pilota a Bullock i la dona a Paco Vazquez
perque aquest encistelli facil. Que bo que ets Ricky!!


Rudy que a més de volar sap asistir en aquest cas a Andy Betts.

Quin millor resum del 3r partit que aquest. A l'últim quart va tornar l'Huracà verd-i-negre.

Una nova final?

Bennet intenta una cistella impossible a Vistalegre
davant dels pivots del Madrid, Axel Hervelle i Felipe
Reyes.

Rudy Fernández està sent clau en aquestes semis, tot
comptant amb l'ajut de la resta de l'equip.


L'Olímpic amb el públic de la Penya celebrant a la pista la consecució del títol de
lliga 1991-92 davant el Reial Madrid. Era el segon títol consecutiu i el quart en el
palmarés.

Nervis a la banqueta. Segur que aquesta imatge es repetirà contra el R. Madrid a les
semifinals 2006-07, ara amb altres jugadors.

Inovidable Mike Smith. No us recorda a algú?
Rudy airlines.



Feia goig veure l'Olímpic on no hi cabia ni una agulla. Passió verd-i-negre a les
grades.


Ha arribat el moment. La Penya pot disputar una nova final de lliga, 14 anys després de l'última. Definitivament hem tornat.

Les semifinals estàn en joc. Reial Madrid-DKV Joventut. Ja s'han disputat els dos primers partits a Vistalegre, amb un balanç d'una derrota (72-70) i una victòria (69-76). La Penya ha aconseguit el factor pista. I ara és l'hora que l'afició de Badalona respongui a l'equip com ja ho va fer a la final del 1991-92, amb el cinqué i definitiu partit contra el Reial Madrid, que ens donaría el segon títol de lliga consecutiu (quart en el palmarés). 13.000 ànimes verd-i-negre empenyent l'equip cap a una nova final de lliga, 14 anys després de l'última.

Dijous 7 de juny de 2007 és la data del tercer partit de la série. A les 21 hores l'Olímpic ha de registrar un ple en el seu aforament. La Penya ha demostrat en els dos partits a Vistalegre que ha estat superior al Reial Madrid i ara es presenta l'oportunitat d'agafar avantatge en la série i encarar el resultat per poder rematar en el quart partit que es disputarà el dissabte 9 de juny a les 19 hores també a l'Olímpic. Sería molt important no haver de tornar a Madrid, ja que el cinqué partit sería un auténtic infern per als nostres jugadors, tot i que aquests ja han demostrat que no li tenen por a ningú.

Elmer Bennet, Marcelinho Huertas, Ricky Rubio, Rudy Fernandez, Paco Vazquez, Ferran Laviña, Lubos Barton, Drew Sullivan, Dimitry Flis, Robert Archibald, Andy Betts i Roberto Dueñas. Els 12 noms que poden portar la Penya al 5è títol de lliga de la seva história i convertir-se en els nous herois de l'afició verd-i-negre. Que coi? Passi el que passi ja ho són el nostres herois. FORÇA PENYA!!!

Semifinals 2006-07: R.Madrid-Joventut.

Les semifinals contra el Reial Madrid estàn desbordant l'ilusió a Badalona; en canvi a Madrid on confiaven en el passeig militar dels blancs davant la Penya han iniciat una campanya per presionar a tots els nivells i que el Madrid jugui la final de l'ACB 2006-07 a qualsevol preu. La contaminació del Marca.

Com es presenten les semifinals!!! Quan ja s'han disputat 2 partits de la serie, a Vistalegre, l'eliminatória està igualada a 1 partit per a cada equip, peró la sensació es que la Penya podria anar perfectament 0-2, ja que ha estat superior al Madrid com a conjunt, i només una mala selecció en l'últim atac verdinegre del primer partit, en que ni Elmer Bennet ni Rudy Fernandez van encertar, permet els blancs tenir la serie empatada.
Peró ara el factor pista està a favor dels verdinegres i des de Madrid, concretament des de Marca han començat una campanya...bé millor dit, continuen amb la campanya d'"acoso i derribo" que van iniciar a quarts de final contra la Penya, veient que era un rival més complicat pels blancs que el Granca, com així s'està demostrant.
Aquí queden els enllaços perque podeu veure algunes de les noticies que han publicat els del Marca, i que han indignat a l'afició de la Penya:

http://www.marca.com/edicion/marca/305/playoffs_acb/es/desarrollo/1002102.html
http://www.marca.com/edicion/marca/305/playoffs_acb/es/desarrollo/1002561.html

Aquí deixem un altre enllaç de la campanya del MARCA contra la Penya per tal de pressionar els àrbitres. En la seva edició electrónica del 7 de juny, a poques hores del 3r partit de semifinals, continuen amb la seva campanya de desprestigi contra la defensa de la Penya i continuen posant els àrbitres al ull de l'huracà. És de pura vergonya!!!

http://www.marca.com/edicion/marca/305/playoffs_acb/es/desarrollo/1002972.html

Quarts de final 2006-07. Penya-Granca: 3-2

Aquesta imatge de Ricky Rubio expressa perfectament el que ens van fer patir els canaris als quarts de final 2006-07. El Granca ha estat un rival duríssim i ens va posar contra les cordes. Per sort el DKV Joventut havia guanyat a la lliga regular el dret a disputar el cinqué partit a l'Olímpic i per fi vam poder resoldre la série que ens va portar a les semifinals. Ara ja ens espera el Reial Madrid.

Resultats dels cinc partits de quarts de final DKV Joventut-Gran Canaria Grupo Dunas:

1r partit: 75-73 (Badalona) 1-0 DKV Joventut

2n partit: 71-80 (Gran Canaria) 2-0 DKV Joventut

3r partit: 63-74 (Badalona) 2-1 DKV Joventut

4t partit: 74-71 (Gran Canaria) 2-2 Empat

5è partit: 93-76 (Badalona) 3-2 DKV Joventut

Penya-Tau. El Joventut continua mostrant el seu Orgull verd-i-negre!!!

No podía ser d'una altra manera. Victòria de la Penya davant el Tau, que va ser el primer equip a classificar-se pels quarts de final de l'Eurolliga amb cap derrota en el seu balanç.

Aquesta temporada el DKV Joventut ha demostrat i està demostrant que no dòna mai el seu braç a torcer. Fins i tot quant tot sembla perdut, quan ningú no creu en la victòra, els jugadors de la Penya dirigits amb maestria des de la banqueta per Aito, treuen el seu orgull verd-i-negre i fan el que tothom dòna ja com a molt dificil per no dir impossible.

I ahir una mostra més. Era un migdia de diumenge assolejat, d'aquells que fa goig anar a la Rambla, o al port esportiu a fer el vermouth...però la gent va decidir que alguna cosa gran passarìa a l'Olímpic de Badalona i els socis i afeccionats vam acudir en un gran nombre, més de 7.000 espectadors, que feien que les grades fecin goig.

El públic va començar fred com és costum en el entés soci verd-i-negre, i aixó afavoria que els 6 afeccionats del Tau que van venir a Badalona, fosin els protagonistes a les grades amb els seus crits de suport al Baskonia. A més ajudats per un inici de partit lamentable per part de la Penya, en que el marcador va mostrar un +17 pel Tau (4-21). Tot feia preveure una victòria plàcida del Tau a Badalona i un bon debut per a l'arxienemic d'Aito, Boza Maljkovic que debutava a la banqueta alavesa com a primer entrenador.

Però novament, la Penya, ens va obrir els ulls de nou. No sabem si és un somni o una realitat, però la Penya aquest any està demostrant...millor dit ha demostrat, que torna a ser al lloc d'on no hauria d'haver sortit mai...torna a l'èlit del bàsquet espanyol i europeu, fent un joc impecable i donant espectacle.

I ahir no va ser una excepció, i de nou la Penya va demostrar que quan treballa dur i amb l'intensitat que els demana Aito, són un equip quasi imbatible. Enrera queden ja les demostracions de l'equip verd-i-negre. Partits com els de Panathinaikos, Maccabi, contra Unicaja amb la segona millor diferencia d'anotació de l'història en competicions europees, contra el Barça i l'Akasvayu en lliga...són partits que queden en la retina dels espectadors i/o en els videos.

El soci de la Penya surt de l'Olímpic amb la sensació que el que ha vist en aquell partit no es podrà superar, però els jugadors del Joventut, no permeten que sigui així, i es van superant día a día, partit a partit i el que escriu es comença a preguntar on està el límit d'aquest equip. De moment són les lesions. Però ni tant sols aixó els frena. La baixa de Lubos Barton és importantíssima, i segurament ha estat en el moment de la temporada en que es comencen a decidir moltes coses i els equips comencen a possicionar-se de cara al final de temporada.

El partit d'ahir va ser dur e intens...amb dos equips als que els agrada defensar fort i que tenen bon balanç en atac. Dels que agraden als afeccionats.

Hi va haver de tot, i com no, una nova edició del "pique" entre Scola i Rudy, que ve de lluny, concretament des que el jugador verd-i-negre li va treure el títol d'MVP en aquella final de Copa a Sevilla.

Hi va haver patiment, remuntada espectacular, intensitat a la pista i a les grades, emoció. Alley hoops inversemblants com el que va fer Rudy. Mai s'havia vist una jugada així. S'havien vist de semblants, però el Rudy és així. No li te por a fer-se mal. Ell sempre vol guanyar i donar espectacle. Però el que si va haver de veritat ahir va ser ORGULL. Orgull del públic de la Penya. Un orgull que es respira en tots els afeccionts del Joventut. Orgull dels jugadors que no es van deixar mai vencer i no van abaixar els braços mai quan el més fàcil hauria estat aixó.

Ara arriba el Partizan. Dimecres, penúltima jornada del Top-16. Una jornada més per demostrar a Europa que la Penya ha tornat. És l'hora de la "vendetta". L'equip demostrarà que la derrota a Belgrad, no va ser més que un accident. Estic segur que guanyarem el partit i guanyarem el basquet-average amb els serbis, de cara a un possible empat final en la classificació.

Després arribarà el cara o creu, el tot o res, arribarà el partit contra Olympiakos. Encara queda una setmana; no sabem si guanyaremo o perdrem aquell partit, però una aposta segura: es tornarà a veure l' ORGULL VERD-I-NEGRE.

Fotos: Sonia Cañada.

Sempre fent costat a l'equip!!!

Fotos: Sonia Cañada

Així és la gent de la nostra penya!! Sempre fent costat al nostre equip. Sempre al costat de la Penya!! Com ja hem dit alguna vegada els nostres inicis no van ser gens fàcils, ja que estava sent la pitjor temporada de l'història de la Penya on es van viure moments dràmatics...però en aquell moment vam saber quina era la nostra missió. I així vam fer...i per fi ha arribat el moment que esperàvem. Estem gaudint del millor bàsquet d'Europa amb un presupost ridícul comparat amb el dels mès potents de l'Eurolliga. Som entre els millors 16 equips d'Europa i que voleu que us diguem...fa goig.

Sempre ens hem sentit molt orgullosos de la nostra Penya. Fins i tot en els pitjors moments de l'història del nostre equip, ens hem sentit orgullosos de lluir els nostres colors, del nostre escut, del nostre himne i fins i tot dels nostres jugadors, i aixó que els hem tingut de tots el tipus!!! Lluïem i lluim als nostres cotxes la pegatina de la Penya orgullosos de portar-la i de que la gent hi vegi que som de la Penya. I com deia una pegatina de principis dels 90: Sóc de la Penya i ho sento si aixó t'emprenya. Així som la gent de la Penya!!

Des de l'arribada d'Aito al nostre equip l'hem fet costat. I no era fàcil, perque la ferida que va deixar oberta a Badalona feia 20 anys quan va decidir saltar al Barça, encara sagnava!! Quantes visites d'Aito amb el Barça. Quines xiulades que es portava el nostre amic a Badalona. Però des del moment en que el club anunciava oficialment el fitxatge del tècnic madrileny, vam entendre que era tot un luxe tenir-lo a Badalona. Va ser segurament la decissió mès fàcil i mès dificil que haurà pres Jordi Villacampa com a president del club, però el temps li ha donat la raó. Avui día tots els socis de la Penya reconeixem el treball del tècnic madrileny i fins i tots socis dels antics, d'aquests que tenien el carnet de cartró que l'anaven perforant a cada partit quan anaves a l'Ausies March, fins i tot aquests, que amb el fitxatge d'Aito van prometre que no tornarien al seu seient de l'Olímpic fins que el madrileny no deixés la banqueta verd-i-negra, avui ja salten i criden i celebren cada una de les espectaculars accions tant en defensa con en atac del nostre equip des de el seu seient.

A la nostra penya hem recuperat socis de l'antiga penya verd-i-negra de Sant Mori, la penya que va arribar a ser la mès nombrosa en els anys daurats del club. A principis dels 90 la penya de Sant Mori, juntament amb la penya del Centre van arribar a tenir 1000 socis cadascuna que es diu haviat. Avui la nostra penya compta amb un cens de 35 socis. Només 35!!! Però tot i aixó seguim al costat de la nostra Penya. A mitjans de cada temporada diem que a la temporada següent ho deixarem correr. Cadascú anirà a ocupar el seu seient i veurà el partit tranquilament sense mals de cap. Però cada temporada renovem ilusions i cada temporada continuem en primera linia de foc. Ens hem acostumat a estar en primera linea de foc. A gaudir del joc del nostre equip darrera de la cistella. A veure els jugadors de la Penya de tant a prop. Pensem que des de la nostra posició senten millor els nostres ànims, el nostre patiment i sobretot el nostre goig. Ara ja hem passat l'equador de la 2006-07 i ja ens ha passat pel cap deixar-ho correr per la temporada que ve, pero que coi!!! No ho deixarem, perquè tot i ser pocs, som apasionats i som de la Penya i no ens imaginem la nostra vida sense la Penya. I aquest any hem tingut l'alegria de que han vingut antics socis amb la nostra penya a veure partits. Socis de l'epoca daurada de la Penya. L'epoca de les dues lligues consecutives i de la Copa d'Europa. Quan em veuen no fan mès que parlar-me del Rudy, del nen (RICKY), del Gaines...et diuen: "no vegis com salta el Rudy... i tant!! i el Gaines!!! com salta aquest jugador. I lo del nen ja és massa. Aquest va per crack, per estrella europea. Sí i tant, serà el base mès important dels pròxims anys a Europa". Han recuperat del fons de l'armari les seves bufandes de la Penya, Les de tota la vida. Les bufandes que onejaven a la Plaça de la Vila amb les lligues. Les bufandes que onejaven al poliesportiu Llefià aquella màgica nit del 21 d'abril del 1994. Aquella bufanda a la que feien petons i amb la que s'asecaven les llàgrimes amb el triple del Corny Thompson. Aquestes bufandes que tornen a onejar a l'Olímpic amb cada cistella del DKV Joventut. La bufanda amb la que ens vam tapar la cara amb la decepció per l'eliminació de la copa del rei disputada a Màlaga ara fa escasos díes. La bufanda amb la que tornarem a corejar el nom dels nostres jugadors i del nostre equip i que ells veuran des de la balconada de l'Ajuntament amb el nostre capità aguantant una nova copa, un nou títol!! I aixó serà mès aviat que no pensem.

Desitjem que l'equip no ens deixi despertar d'aquesta realitat. Força Penya!!!

Integrants penya Orgull verd-i-negre

L'alegría desprès del resultat del DKV Joventut contra Unicaja Málaga en partit d'Eurolliga. La Penya va guanyar de 53 punts els malaguenys. És el segon record de diferència d'anotació en partits de competició europea.