Sempre fent costat a l'equip!!!

Fotos: Sonia Cañada

Així és la gent de la nostra penya!! Sempre fent costat al nostre equip. Sempre al costat de la Penya!! Com ja hem dit alguna vegada els nostres inicis no van ser gens fàcils, ja que estava sent la pitjor temporada de l'història de la Penya on es van viure moments dràmatics...però en aquell moment vam saber quina era la nostra missió. I així vam fer...i per fi ha arribat el moment que esperàvem. Estem gaudint del millor bàsquet d'Europa amb un presupost ridícul comparat amb el dels mès potents de l'Eurolliga. Som entre els millors 16 equips d'Europa i que voleu que us diguem...fa goig.

Sempre ens hem sentit molt orgullosos de la nostra Penya. Fins i tot en els pitjors moments de l'història del nostre equip, ens hem sentit orgullosos de lluir els nostres colors, del nostre escut, del nostre himne i fins i tot dels nostres jugadors, i aixó que els hem tingut de tots el tipus!!! Lluïem i lluim als nostres cotxes la pegatina de la Penya orgullosos de portar-la i de que la gent hi vegi que som de la Penya. I com deia una pegatina de principis dels 90: Sóc de la Penya i ho sento si aixó t'emprenya. Així som la gent de la Penya!!

Des de l'arribada d'Aito al nostre equip l'hem fet costat. I no era fàcil, perque la ferida que va deixar oberta a Badalona feia 20 anys quan va decidir saltar al Barça, encara sagnava!! Quantes visites d'Aito amb el Barça. Quines xiulades que es portava el nostre amic a Badalona. Però des del moment en que el club anunciava oficialment el fitxatge del tècnic madrileny, vam entendre que era tot un luxe tenir-lo a Badalona. Va ser segurament la decissió mès fàcil i mès dificil que haurà pres Jordi Villacampa com a president del club, però el temps li ha donat la raó. Avui día tots els socis de la Penya reconeixem el treball del tècnic madrileny i fins i tots socis dels antics, d'aquests que tenien el carnet de cartró que l'anaven perforant a cada partit quan anaves a l'Ausies March, fins i tot aquests, que amb el fitxatge d'Aito van prometre que no tornarien al seu seient de l'Olímpic fins que el madrileny no deixés la banqueta verd-i-negra, avui ja salten i criden i celebren cada una de les espectaculars accions tant en defensa con en atac del nostre equip des de el seu seient.

A la nostra penya hem recuperat socis de l'antiga penya verd-i-negra de Sant Mori, la penya que va arribar a ser la mès nombrosa en els anys daurats del club. A principis dels 90 la penya de Sant Mori, juntament amb la penya del Centre van arribar a tenir 1000 socis cadascuna que es diu haviat. Avui la nostra penya compta amb un cens de 35 socis. Només 35!!! Però tot i aixó seguim al costat de la nostra Penya. A mitjans de cada temporada diem que a la temporada següent ho deixarem correr. Cadascú anirà a ocupar el seu seient i veurà el partit tranquilament sense mals de cap. Però cada temporada renovem ilusions i cada temporada continuem en primera linia de foc. Ens hem acostumat a estar en primera linea de foc. A gaudir del joc del nostre equip darrera de la cistella. A veure els jugadors de la Penya de tant a prop. Pensem que des de la nostra posició senten millor els nostres ànims, el nostre patiment i sobretot el nostre goig. Ara ja hem passat l'equador de la 2006-07 i ja ens ha passat pel cap deixar-ho correr per la temporada que ve, pero que coi!!! No ho deixarem, perquè tot i ser pocs, som apasionats i som de la Penya i no ens imaginem la nostra vida sense la Penya. I aquest any hem tingut l'alegria de que han vingut antics socis amb la nostra penya a veure partits. Socis de l'epoca daurada de la Penya. L'epoca de les dues lligues consecutives i de la Copa d'Europa. Quan em veuen no fan mès que parlar-me del Rudy, del nen (RICKY), del Gaines...et diuen: "no vegis com salta el Rudy... i tant!! i el Gaines!!! com salta aquest jugador. I lo del nen ja és massa. Aquest va per crack, per estrella europea. Sí i tant, serà el base mès important dels pròxims anys a Europa". Han recuperat del fons de l'armari les seves bufandes de la Penya, Les de tota la vida. Les bufandes que onejaven a la Plaça de la Vila amb les lligues. Les bufandes que onejaven al poliesportiu Llefià aquella màgica nit del 21 d'abril del 1994. Aquella bufanda a la que feien petons i amb la que s'asecaven les llàgrimes amb el triple del Corny Thompson. Aquestes bufandes que tornen a onejar a l'Olímpic amb cada cistella del DKV Joventut. La bufanda amb la que ens vam tapar la cara amb la decepció per l'eliminació de la copa del rei disputada a Màlaga ara fa escasos díes. La bufanda amb la que tornarem a corejar el nom dels nostres jugadors i del nostre equip i que ells veuran des de la balconada de l'Ajuntament amb el nostre capità aguantant una nova copa, un nou títol!! I aixó serà mès aviat que no pensem.

Desitjem que l'equip no ens deixi despertar d'aquesta realitat. Força Penya!!!