La penya Orgull Verd-i-Negre, tè els seus origens en la que pot ser catalogada com la pitjor temporada de la historia del Club Joventut Badalona.
Va ser la temporada 2000, la temporada de Slaven Rimac i companyia; una temporada en que vam salvar la temporada a ultima hora i fins i tot diria la categoría. La temporada en que Manel Comas quan ja portavem unes quantes jornades va agafar la direccio de l’equip per tal de redreçar la situacio que portava l’equip. I el Sheriff sempre parlava de l’ orgull que havia de treure l’ equip i els jugadors, per poder salvar la temporada de la manera menys dolorosa posible. D’ aquí l’ origen del nom de la nostra penya, Orgull Verd-i-Negre, perque sentiem que el nostre equip ens necesitava mes que mai, el 5 de gener de 2000, feia el seu debut (per dir-ho d’alguna manera) la nostra penya, en un partit molt complicat; ens visitava Adecco Estudiantes.
Amb una sola trucada a les oficines del Joventut, vam rebre tot el suport de la directiva i de l’area social comandada pel Carles Sagues. A partir d’ aquell moment erem penya oficial del Club Joventut, pero la nostra activitat ve de mes enrera. El nostre grup de socies i socis, esta fonamentat principalment en un grup d’amics, que seguim la Penya de fa molts anys, i hem viscut la epoca mes daurada del nostre club, com la segona Copa Korac, les dues lligues i el gran titol aconseguit pel nostre club l’any 1994: la Copa d’Europa.
Ens hem desplaçat a diversos camps de equips ACB, pero el que millor recordem i mes ens va plaure, va ser un desplaçament a la Fonteta de Sant Lluis, l’any 1998 (encara no erem penya oficial com a tal, pero la gent erem la mateixa). Un partit en que l’ aficio Badalona va ser rebuda amb les rialles de l’aficio valenciana (feia pocs dies, que el Pamesa ens havia guanyat la final de la Copa del Rei) i amb els insults cap al nostre entrenador Alfred Julbe. Pero lo millor estava per arribar. La vengança va ser servida lentament i amb fredor. Vam guanyar aquell partit per una diferencia de 24 punts amb els Turner, Tanoka, Toolson i un tal Espinosa, que no fiea mes que dir-li al mister Julbe que demanes un temps mort, per tonar-li a Miki Vukovic el gest que havia tingut a la final de Copa uns dies abans. Pero Julbe no ens va voler donar aquell plaer i amb la inteligencia i fredor que el caracteritza va decidir fer cas omis a les peticions d’ Espinosa i dels trescents aficionats que ens vam desplaçar a la Fonteta.
Ja com a penya oficial, ens hem desplaçat sobretot per les pistes de Catalunya, i hem participat en els diferents actes del club, com ara per exemple, el record guiness de botar una pilota, que vam assolir a la Plaça Tarradellas (just davan l’Olimpic).
El nostre desig es tornar a veure la Penya als llocs que es mereix, que es lluitant sempre per totes les competicions, i poder celebrar centeneri i molts mes aniversaris, com el que aquest any celebrem, la qual cosa, estem segurs que aixi serà.
Feliç 75è aniversari a tots els que formem, hem format i formarem aquest club.
VISCA LA PENYA I VISCA BADALONA
Un dels nostres socis amb Andre Turner la temporada 1997-98, en el nostre primer desplaçament a la Font de Sant LLuís per veure com la Penya guanyava al Pamesa per 24 punts, desprès d'una gran remontada de l'equip verd-i-negre.
