Penya-Tau. El Joventut continua mostrant el seu Orgull verd-i-negre!!!

No podía ser d'una altra manera. Victòria de la Penya davant el Tau, que va ser el primer equip a classificar-se pels quarts de final de l'Eurolliga amb cap derrota en el seu balanç.

Aquesta temporada el DKV Joventut ha demostrat i està demostrant que no dòna mai el seu braç a torcer. Fins i tot quant tot sembla perdut, quan ningú no creu en la victòra, els jugadors de la Penya dirigits amb maestria des de la banqueta per Aito, treuen el seu orgull verd-i-negre i fan el que tothom dòna ja com a molt dificil per no dir impossible.

I ahir una mostra més. Era un migdia de diumenge assolejat, d'aquells que fa goig anar a la Rambla, o al port esportiu a fer el vermouth...però la gent va decidir que alguna cosa gran passarìa a l'Olímpic de Badalona i els socis i afeccionats vam acudir en un gran nombre, més de 7.000 espectadors, que feien que les grades fecin goig.

El públic va començar fred com és costum en el entés soci verd-i-negre, i aixó afavoria que els 6 afeccionats del Tau que van venir a Badalona, fosin els protagonistes a les grades amb els seus crits de suport al Baskonia. A més ajudats per un inici de partit lamentable per part de la Penya, en que el marcador va mostrar un +17 pel Tau (4-21). Tot feia preveure una victòria plàcida del Tau a Badalona i un bon debut per a l'arxienemic d'Aito, Boza Maljkovic que debutava a la banqueta alavesa com a primer entrenador.

Però novament, la Penya, ens va obrir els ulls de nou. No sabem si és un somni o una realitat, però la Penya aquest any està demostrant...millor dit ha demostrat, que torna a ser al lloc d'on no hauria d'haver sortit mai...torna a l'èlit del bàsquet espanyol i europeu, fent un joc impecable i donant espectacle.

I ahir no va ser una excepció, i de nou la Penya va demostrar que quan treballa dur i amb l'intensitat que els demana Aito, són un equip quasi imbatible. Enrera queden ja les demostracions de l'equip verd-i-negre. Partits com els de Panathinaikos, Maccabi, contra Unicaja amb la segona millor diferencia d'anotació de l'història en competicions europees, contra el Barça i l'Akasvayu en lliga...són partits que queden en la retina dels espectadors i/o en els videos.

El soci de la Penya surt de l'Olímpic amb la sensació que el que ha vist en aquell partit no es podrà superar, però els jugadors del Joventut, no permeten que sigui així, i es van superant día a día, partit a partit i el que escriu es comença a preguntar on està el límit d'aquest equip. De moment són les lesions. Però ni tant sols aixó els frena. La baixa de Lubos Barton és importantíssima, i segurament ha estat en el moment de la temporada en que es comencen a decidir moltes coses i els equips comencen a possicionar-se de cara al final de temporada.

El partit d'ahir va ser dur e intens...amb dos equips als que els agrada defensar fort i que tenen bon balanç en atac. Dels que agraden als afeccionats.

Hi va haver de tot, i com no, una nova edició del "pique" entre Scola i Rudy, que ve de lluny, concretament des que el jugador verd-i-negre li va treure el títol d'MVP en aquella final de Copa a Sevilla.

Hi va haver patiment, remuntada espectacular, intensitat a la pista i a les grades, emoció. Alley hoops inversemblants com el que va fer Rudy. Mai s'havia vist una jugada així. S'havien vist de semblants, però el Rudy és així. No li te por a fer-se mal. Ell sempre vol guanyar i donar espectacle. Però el que si va haver de veritat ahir va ser ORGULL. Orgull del públic de la Penya. Un orgull que es respira en tots els afeccionts del Joventut. Orgull dels jugadors que no es van deixar mai vencer i no van abaixar els braços mai quan el més fàcil hauria estat aixó.

Ara arriba el Partizan. Dimecres, penúltima jornada del Top-16. Una jornada més per demostrar a Europa que la Penya ha tornat. És l'hora de la "vendetta". L'equip demostrarà que la derrota a Belgrad, no va ser més que un accident. Estic segur que guanyarem el partit i guanyarem el basquet-average amb els serbis, de cara a un possible empat final en la classificació.

Després arribarà el cara o creu, el tot o res, arribarà el partit contra Olympiakos. Encara queda una setmana; no sabem si guanyaremo o perdrem aquell partit, però una aposta segura: es tornarà a veure l' ORGULL VERD-I-NEGRE.

Fotos: Sonia Cañada.

Sempre fent costat a l'equip!!!

Fotos: Sonia Cañada

Així és la gent de la nostra penya!! Sempre fent costat al nostre equip. Sempre al costat de la Penya!! Com ja hem dit alguna vegada els nostres inicis no van ser gens fàcils, ja que estava sent la pitjor temporada de l'història de la Penya on es van viure moments dràmatics...però en aquell moment vam saber quina era la nostra missió. I així vam fer...i per fi ha arribat el moment que esperàvem. Estem gaudint del millor bàsquet d'Europa amb un presupost ridícul comparat amb el dels mès potents de l'Eurolliga. Som entre els millors 16 equips d'Europa i que voleu que us diguem...fa goig.

Sempre ens hem sentit molt orgullosos de la nostra Penya. Fins i tot en els pitjors moments de l'història del nostre equip, ens hem sentit orgullosos de lluir els nostres colors, del nostre escut, del nostre himne i fins i tot dels nostres jugadors, i aixó que els hem tingut de tots el tipus!!! Lluïem i lluim als nostres cotxes la pegatina de la Penya orgullosos de portar-la i de que la gent hi vegi que som de la Penya. I com deia una pegatina de principis dels 90: Sóc de la Penya i ho sento si aixó t'emprenya. Així som la gent de la Penya!!

Des de l'arribada d'Aito al nostre equip l'hem fet costat. I no era fàcil, perque la ferida que va deixar oberta a Badalona feia 20 anys quan va decidir saltar al Barça, encara sagnava!! Quantes visites d'Aito amb el Barça. Quines xiulades que es portava el nostre amic a Badalona. Però des del moment en que el club anunciava oficialment el fitxatge del tècnic madrileny, vam entendre que era tot un luxe tenir-lo a Badalona. Va ser segurament la decissió mès fàcil i mès dificil que haurà pres Jordi Villacampa com a president del club, però el temps li ha donat la raó. Avui día tots els socis de la Penya reconeixem el treball del tècnic madrileny i fins i tots socis dels antics, d'aquests que tenien el carnet de cartró que l'anaven perforant a cada partit quan anaves a l'Ausies March, fins i tot aquests, que amb el fitxatge d'Aito van prometre que no tornarien al seu seient de l'Olímpic fins que el madrileny no deixés la banqueta verd-i-negra, avui ja salten i criden i celebren cada una de les espectaculars accions tant en defensa con en atac del nostre equip des de el seu seient.

A la nostra penya hem recuperat socis de l'antiga penya verd-i-negra de Sant Mori, la penya que va arribar a ser la mès nombrosa en els anys daurats del club. A principis dels 90 la penya de Sant Mori, juntament amb la penya del Centre van arribar a tenir 1000 socis cadascuna que es diu haviat. Avui la nostra penya compta amb un cens de 35 socis. Només 35!!! Però tot i aixó seguim al costat de la nostra Penya. A mitjans de cada temporada diem que a la temporada següent ho deixarem correr. Cadascú anirà a ocupar el seu seient i veurà el partit tranquilament sense mals de cap. Però cada temporada renovem ilusions i cada temporada continuem en primera linia de foc. Ens hem acostumat a estar en primera linea de foc. A gaudir del joc del nostre equip darrera de la cistella. A veure els jugadors de la Penya de tant a prop. Pensem que des de la nostra posició senten millor els nostres ànims, el nostre patiment i sobretot el nostre goig. Ara ja hem passat l'equador de la 2006-07 i ja ens ha passat pel cap deixar-ho correr per la temporada que ve, pero que coi!!! No ho deixarem, perquè tot i ser pocs, som apasionats i som de la Penya i no ens imaginem la nostra vida sense la Penya. I aquest any hem tingut l'alegria de que han vingut antics socis amb la nostra penya a veure partits. Socis de l'epoca daurada de la Penya. L'epoca de les dues lligues consecutives i de la Copa d'Europa. Quan em veuen no fan mès que parlar-me del Rudy, del nen (RICKY), del Gaines...et diuen: "no vegis com salta el Rudy... i tant!! i el Gaines!!! com salta aquest jugador. I lo del nen ja és massa. Aquest va per crack, per estrella europea. Sí i tant, serà el base mès important dels pròxims anys a Europa". Han recuperat del fons de l'armari les seves bufandes de la Penya, Les de tota la vida. Les bufandes que onejaven a la Plaça de la Vila amb les lligues. Les bufandes que onejaven al poliesportiu Llefià aquella màgica nit del 21 d'abril del 1994. Aquella bufanda a la que feien petons i amb la que s'asecaven les llàgrimes amb el triple del Corny Thompson. Aquestes bufandes que tornen a onejar a l'Olímpic amb cada cistella del DKV Joventut. La bufanda amb la que ens vam tapar la cara amb la decepció per l'eliminació de la copa del rei disputada a Màlaga ara fa escasos díes. La bufanda amb la que tornarem a corejar el nom dels nostres jugadors i del nostre equip i que ells veuran des de la balconada de l'Ajuntament amb el nostre capità aguantant una nova copa, un nou títol!! I aixó serà mès aviat que no pensem.

Desitjem que l'equip no ens deixi despertar d'aquesta realitat. Força Penya!!!

Integrants penya Orgull verd-i-negre

L'alegría desprès del resultat del DKV Joventut contra Unicaja Málaga en partit d'Eurolliga. La Penya va guanyar de 53 punts els malaguenys. És el segon record de diferència d'anotació en partits de competició europea.

Opening game: el retorno de un gigante. (euroleague.net)

Reproduïm l'article publicat a la pàgina web de l'eurolliga:

Opening game: A giant returns

The 2006-07 Euroleague could not have a more significant starting place than Palau Olimpic de Badalona, where DKV Joventut hosts Panathinaikos on Tuesday at 20:45 CET in regular season Group B. While Joventut rejoins the continent's top competition just in time to celebrate the club's 75th anniversary, fans from the world over recognize the Palau Olimpic as the scene of the historic 1992 Olympic men's basketball tournament. That tournament is remembered as a pivot point in which professional players from all over the world came face to face for the first time, marking a path that since then has seen increased international competitiveness like few would have predicted at the time. The return of Euroleague Basketball to the Palau Olimpic is another symbol of incredible progress that no one can argue with as the ball goes up on Tuesday for the first tipoff of the 2006-07 season. Joventut - or La Penya, as the club is known throughout Spain - started its incredible tradition in 1930 and grew little by little. The club's reputation from the start was based on its faith in homegrown players even as it became a top team in Spain and later one of the best teams on the continent in the mid-1990s. Even when things didn't go well, Joventut gave fans in Badalona something to be proud of. Joventut is back at the top and its future again looks bright thanks to legendary head coach Aito Garcia Reneses, and a balanced, deep roster of homegrown talents like Rudy Fernandez and Ricky Rubio, who are ready to join the long list of Badalona greats. That list includes Jordi Villacampa, who's now the team president, the Margall brothers, the Jofresa brothers, Nino Buscato, Lluis Cortes and foreigners like Moka Slavnic, Joe Galvin, Reggie Johnson and Corny Thompson, who etched his name in the history books with the game-winning three-pointer when Joventut won the Euroleague title in 1994. Joventut emerged as a national power by winning four Spanish Cup titles between 1948 and 1958. The Spanish League was created in 1957, but Joventut had to wait a decade to lift its first national title. In the era before playoffs, that happened after Estudiantes the most dominant team in Europe at the time, Real Madrid, with a dramatic buzzer-beater on the season's final day. Joventut would add two more cup titles in 1969 and 1976, but it was not until Slavnic arrived in Badalona that the team would claim its second league title in 1978. That year, Slavnic, Josep Maria Margall and Luis Miguel Santillana led Joventut on another memorable run. The club stamped its name in the minds of European fans in 1981, when it defeated Carrera Venezia, led by Hall of Famer Drazen Dalipagic, in the final of the Korac Cup. Galvin became the game hero by hitting an eight-meter shot to force overtime, and Joventut ended up winning 105-104 in front of its fans in Badalona. Joventut would add a second Korac Cup title in 1990, sweeping the two-way finals against Scavolini Pesaro. Villacampa led Joventut with 29 points in the first leg, which Joventut won 98-99, while Jose Montero had 28 points in a 96-86 home win in the second leg. Soon after moving to Palau Olimpic, Joventut won consecutive Spanish League titles in 1991 and 1992, with a solid roster featuring Villacampa, Rafa and Tomas Jofresa, Ferran Martinez, Thompson and Harold Pressley. Arguably the club's toughest day came when it was preparing for its crowning moment. After a back-and-forth game against Partizan in the 1992 Euroleague final, Tomas Jofresa found space for a driving basket to give Joventut a 70-68 edge with 15 seconds to go. However, Aleksandar Djordejvic ran the court and stopped to fire in the game-winning triple in the final seconds, enough for Partizan to claim its only Euroleague title. Joventut would only wait two more years to lift the crown, however. In 1994, with the former Partizan coach Zeljko Obradovic now in Badalona, the team went against all odds and defeated Real Madrid in the quarterfinals to reach the Final Four in Tel Aviv. Once there, it downed arch rival Barcelona 79-65 in the semifinals. In the title game, Joventut trailed Olympiacos 53-57 with under seven minutes to go, but held the Reds scoreless until the final buzzer as Villacampa and Thompson hit crucial three-pointers to win the Euroleague title in come-from-behind fashion. Joventut went on to add a Spanish King's Cup title in 1997 behind Andre Turner, Andy Toolson and Tanoka Beard, but a downturn followed as the team missed the Spanish League playoffs for four consecutive seasons between 1999 and 2002. Joventut started to shine again in the newborn ULEB Cup, reaching the semifinals in 2003 and the quarterfinals in 2004. The team continued to work hard with its young players over the years, developing talents like Raul Lopez, Alex Mumbru and Rudy Fernandez, who is now the heart and soul of the team, not to mention a world champion with the Spanish national team. Joventut had its breakout season last year, in which the team advanced to the Spanish League semifinals for the first time since 1997 and again won a European trophy, the 2006 FIBA Europe League, downing BC Khimki in the title game. The future looks brighter than ever for Joventut, a giant ready to get back to its glory days with players like Fernandez and Rubio, another world-class prospect with unlimited potential who will becomes the first Euroleague player born in the 1990s when he steps on the floor. It will mark another historical moment for club that is ready to bring itself, its arena and its fans back to the world basketball stage.

Monday, October 23, 2006 Euroleague.net

DKV Joventut-Panathinaikos-The opening match.

Aquest és el partit amb el que L'ULEB (Unió de Lligues Europees) ha decidit que s'obri la competició de l'Eurolliga aquesta temporada 2006-07, en reconeixement al Club Joventut Badalona pel seu 75è aniversari.
La data del partit serà el dilluns 23 d'octubre amb horari per confirmar.
I quina millor manera d'obrir la competició que amb un plat fort com aquest? amb dos campions d'Europa i sobretot amb un Panathinaikos que s'ha reforçat molt bè i que està disposat i tè clar que ha de disputar la Final four que aquesta temporada es celebrarà a la ciutat d'Atenes.

Panathinaikos
Name Position Height Year
Fragiskos Alvertis Forward 206 1974
D. Papanikolau Forward 201 1977
Mike Batiste Forward 203 1977 (podeu veure a la foto de la dreta)
Nikos Hatzivrettas Guard 197 1977
Kostas Tsartsaris Forward 209 1979
D. Diamantidis Guard 196 1980 (podeu veure a la foto de l'esquerra)
Dejan Tomasevic Center 208 1973
Dusan sakota Forward 209 1986
V. Xanthopoulos Guard 186 1984
Demos Dikoudis Forward 208 1977
R. Siskauskas Guard 198 1978
Robertas Javtokas Center 210 1980
Tony Delk Guard 186 1974
Sani Becirovic Guard 195 1981
Milos Vujanic Guard 190 1980

Coach Zeljko Obradovic
Al quadre anterior podeu veure la plantilla tan complerta que ha fet Panathinaikos amb fitxatges com Robertas Javtokas, Milos Vujanic o Demos Dikoudis.

Que comenci l'espectacle!

Quina gran temporada la 2005-06.

La temporada 2005-06 serà recordada per tots el socis i afeccionats de la Penya com la del resorgiment del club verd-i-negre, la temporada en que la Penya tornava a fer gaudir a la seva afició i a la seva ciutat com feia temps que no succeïa.

Aquesta ha estat una temporada que podría catalogar-se com a impecable. Amb el vuité presupost de la lliga ACB, Aito García Reneses, ha aconseguit que a l'Olímpic de Badalona es pogués veure el millor basket de la lliga, estant al nivell dels grans equips europeus.

A nivell de títols s'han assolit la lliga catalana, davant del màxim rival, el Winterthur Barcelona, amb un pabellò olímpic que va ser seu de la final, conmemorant el 75è aniversari del club verd-i-negre i un títol europeu com la Fiba Eurocup, tornant així a l'elit europea 14 anys desprès d'haver assolit el màxim títol continental a Tel-aviv.

Però el que mès satisfets ha deixat als afeccionats de la Penya, ha estat el joc desenvolupat a la pista, donant espectacle i aplicant la màxima intensitat fins a l'últim segon de cada partit. I això s'ha vist reflexat en la serie de les semifinals per la lliga, disputades contra l'Unicaja Màlaga, amb el factor pista en contra, on desprès de tornar del Martín Carpena amb un dos a zero en contra, va portar la sèrie fins al cinquè partit, passant per sobre del rival al tercer i quart partit disputats a Badalona. Al cinquè partit, amb 9.000 espectadors omplint el Carpena, creant un ambient infernal, i amb molts jugadors lessionats, els jugadors d'Aito, van plantar cara fins que la gasolina es va acabar i l'Unicaja va poder guanyar el partit, però donant guerra, molta guerra a l'equip cajista. No va ser fins a l'últim minut que es va poder veure l'imatge (molt ben captada per la televisió, per cert), de l'entrenador de l'Unicaja, Sergio Scariolo, donant un sospir de tranquilitat, veient que el seu equip jugaria la finalíssima contra el Tau, que ja feia dies que esperava rival.

Ara amb la calor i en ple estiu, arriba el moment de reestructurar la plantilla, la qual cosa tè als socis i afeccionats del DKV Joventut en tensió, per veure quins jugadors continuaran, quines seràn les novetats, però sempre amb la màxima ilusió i confiança que la directiva farà tot el que estigui a les seves mans, per poder confeccionar una plantilla molt competitiva, la temporada 2006-07, mès que mai, perquè aquesta serà la temporada en que el Club Joventut Badalona tornarà a l'èlit del bàsquet continental, disputant l'Euroleague, amb rivals com el Maccabi Tel-aviv, Efes Pilsen, Benetton Trevisso, Panathinaikos, CSKA Moscú, Tau Vitòria... Hem tornat i ho fem per quedar-nos.

Visca la Penya i visca Badalona!!!

Provisional team list, Euroleague Basketball 2006-07

CROATIA Cibona
GERMANY RheinEnergie Cologne
FRANCE Le Mans
FRANCE Pau-Orthez
GREECE Panathinaikos
GREECE Olympiacos
GREECE Aris
ISRAEL Maccabi Elite
ITALY Climamio Bologna
ITALY Benetton Treviso
ITALY Virtus Roma
ITALY Carpisa Napoli
LITHUANIA Zalgiris Kaunas
POLAND Prokom Trefl Sopot
RUSSIA CSKA Moscow
RUSSIA Dynamo Moscow
SERBIA Partizan
SLOVENIA Union Olimpija
SPAIN Tau Ceramica
SPAIN Unicaja
SPAIN Winterthur FCB
SPAIN DKV Joventut
TURKEY Efes Pilsen
TURKEY Ulker

Podeu trobar mès imformació aquí: http://www.euroleague.net/

Homenatge al primer equip del DKV Joventut.

Alguns dels nostres integrants amb el jugador txec Lubos Barton, al palco VIP del palau olímpic de Badalona en l'homenatge que els jugadors verd-i-negres van rebre el dimecres 14 de juny per part de l'afició.
Lubos Barton just ha renovat el seu contracte per dos anys mes amb el DKV Joventut.
Aquesta es una gran noticia, ja que ha estat una de les revelacions de la temporada 2005-06 a l'ACB i d'aquesta manera el club s'assegura un grandíssim jugador per disputar l'Eurolliga 2006-07.
Felicitats Lubos i molts èxits de verd-i-negre!!

En aquest enllaç podeu veure mès fotos de l'acte:

http://es.pg.photos.yahoo.com/ph/orgullverd_i_negre/album?.dir=47d8re2&.src=ph&store=&prodid=&.done=http%3a//es.pg.photos.yahoo.com/ph/orgullverd_i_negre/my_photos

Contacta amb nosaltres:

Un dels nostres socis amb Andre Turner la temporada 1997-98, en el nostre primer desplaçament a la Font de Sant LLuís per veure com la Penya guanyava al Pamesa per 24 punts, desprès d'una gran remontada de l'equip verd-i-negre.



orgullverdinegre@hotmail.com

contacta amb nosaltres per a qualsevol dubte que tinguis.

Una mica d'història:

La penya Orgull Verd-i-Negre, tè els seus origens en la que pot ser catalogada com la pitjor temporada de la historia del Club Joventut Badalona.
Va ser la temporada 2000, la temporada de Slaven Rimac i companyia; una temporada en que vam salvar la temporada a ultima hora i fins i tot diria la categoría. La temporada en que Manel Comas quan ja portavem unes quantes jornades va agafar la direccio de l’equip per tal de redreçar la situacio que portava l’equip. I el Sheriff sempre parlava de l’ orgull que havia de treure l’ equip i els jugadors, per poder salvar la temporada de la manera menys dolorosa posible. D’ aquí l’ origen del nom de la nostra penya, Orgull Verd-i-Negre, perque sentiem que el nostre equip ens necesitava mes que mai, el 5 de gener de 2000, feia el seu debut (per dir-ho d’alguna manera) la nostra penya, en un partit molt complicat; ens visitava Adecco Estudiantes.
Amb una sola trucada a les oficines del Joventut, vam rebre tot el suport de la directiva i de l’area social comandada pel Carles Sagues. A partir d’ aquell moment erem penya oficial del Club Joventut, pero la nostra activitat ve de mes enrera. El nostre grup de socies i socis, esta fonamentat principalment en un grup d’amics, que seguim la Penya de fa molts anys, i hem viscut la epoca mes daurada del nostre club, com la segona Copa Korac, les dues lligues i el gran titol aconseguit pel nostre club l’any 1994: la Copa d’Europa.
Ens hem desplaçat a diversos camps de equips ACB, pero el que millor recordem i mes ens va plaure, va ser un desplaçament a la Fonteta de Sant Lluis, l’any 1998 (encara no erem penya oficial com a tal, pero la gent erem la mateixa). Un partit en que l’ aficio Badalona va ser rebuda amb les rialles de l’aficio valenciana (feia pocs dies, que el Pamesa ens havia guanyat la final de la Copa del Rei) i amb els insults cap al nostre entrenador Alfred Julbe. Pero lo millor estava per arribar. La vengança va ser servida lentament i amb fredor. Vam guanyar aquell partit per una diferencia de 24 punts amb els Turner, Tanoka, Toolson i un tal Espinosa, que no fiea mes que dir-li al mister Julbe que demanes un temps mort, per tonar-li a Miki Vukovic el gest que havia tingut a la final de Copa uns dies abans. Pero Julbe no ens va voler donar aquell plaer i amb la inteligencia i fredor que el caracteritza va decidir fer cas omis a les peticions d’ Espinosa i dels trescents aficionats que ens vam desplaçar a la Fonteta.
Ja com a penya oficial, ens hem desplaçat sobretot per les pistes de Catalunya, i hem participat en els diferents actes del club, com ara per exemple, el record guiness de botar una pilota, que vam assolir a la Plaça Tarradellas (just davan l’Olimpic).
El nostre desig es tornar a veure la Penya als llocs que es mereix, que es lluitant sempre per totes les competicions, i poder celebrar centeneri i molts mes aniversaris, com el que aquest any celebrem, la qual cosa, estem segurs que aixi serà.
Feliç 75è aniversari a tots els que formem, hem format i formarem aquest club.


VISCA LA PENYA I VISCA BADALONA

A la copa del rei 2005-06-Madrid

COPA
DEL
REI
2005-06

MADRID