Penya-Tau. El Joventut continua mostrant el seu Orgull verd-i-negre!!!

No podía ser d'una altra manera. Victòria de la Penya davant el Tau, que va ser el primer equip a classificar-se pels quarts de final de l'Eurolliga amb cap derrota en el seu balanç.

Aquesta temporada el DKV Joventut ha demostrat i està demostrant que no dòna mai el seu braç a torcer. Fins i tot quant tot sembla perdut, quan ningú no creu en la victòra, els jugadors de la Penya dirigits amb maestria des de la banqueta per Aito, treuen el seu orgull verd-i-negre i fan el que tothom dòna ja com a molt dificil per no dir impossible.

I ahir una mostra més. Era un migdia de diumenge assolejat, d'aquells que fa goig anar a la Rambla, o al port esportiu a fer el vermouth...però la gent va decidir que alguna cosa gran passarìa a l'Olímpic de Badalona i els socis i afeccionats vam acudir en un gran nombre, més de 7.000 espectadors, que feien que les grades fecin goig.

El públic va començar fred com és costum en el entés soci verd-i-negre, i aixó afavoria que els 6 afeccionats del Tau que van venir a Badalona, fosin els protagonistes a les grades amb els seus crits de suport al Baskonia. A més ajudats per un inici de partit lamentable per part de la Penya, en que el marcador va mostrar un +17 pel Tau (4-21). Tot feia preveure una victòria plàcida del Tau a Badalona i un bon debut per a l'arxienemic d'Aito, Boza Maljkovic que debutava a la banqueta alavesa com a primer entrenador.

Però novament, la Penya, ens va obrir els ulls de nou. No sabem si és un somni o una realitat, però la Penya aquest any està demostrant...millor dit ha demostrat, que torna a ser al lloc d'on no hauria d'haver sortit mai...torna a l'èlit del bàsquet espanyol i europeu, fent un joc impecable i donant espectacle.

I ahir no va ser una excepció, i de nou la Penya va demostrar que quan treballa dur i amb l'intensitat que els demana Aito, són un equip quasi imbatible. Enrera queden ja les demostracions de l'equip verd-i-negre. Partits com els de Panathinaikos, Maccabi, contra Unicaja amb la segona millor diferencia d'anotació de l'història en competicions europees, contra el Barça i l'Akasvayu en lliga...són partits que queden en la retina dels espectadors i/o en els videos.

El soci de la Penya surt de l'Olímpic amb la sensació que el que ha vist en aquell partit no es podrà superar, però els jugadors del Joventut, no permeten que sigui així, i es van superant día a día, partit a partit i el que escriu es comença a preguntar on està el límit d'aquest equip. De moment són les lesions. Però ni tant sols aixó els frena. La baixa de Lubos Barton és importantíssima, i segurament ha estat en el moment de la temporada en que es comencen a decidir moltes coses i els equips comencen a possicionar-se de cara al final de temporada.

El partit d'ahir va ser dur e intens...amb dos equips als que els agrada defensar fort i que tenen bon balanç en atac. Dels que agraden als afeccionats.

Hi va haver de tot, i com no, una nova edició del "pique" entre Scola i Rudy, que ve de lluny, concretament des que el jugador verd-i-negre li va treure el títol d'MVP en aquella final de Copa a Sevilla.

Hi va haver patiment, remuntada espectacular, intensitat a la pista i a les grades, emoció. Alley hoops inversemblants com el que va fer Rudy. Mai s'havia vist una jugada així. S'havien vist de semblants, però el Rudy és així. No li te por a fer-se mal. Ell sempre vol guanyar i donar espectacle. Però el que si va haver de veritat ahir va ser ORGULL. Orgull del públic de la Penya. Un orgull que es respira en tots els afeccionts del Joventut. Orgull dels jugadors que no es van deixar mai vencer i no van abaixar els braços mai quan el més fàcil hauria estat aixó.

Ara arriba el Partizan. Dimecres, penúltima jornada del Top-16. Una jornada més per demostrar a Europa que la Penya ha tornat. És l'hora de la "vendetta". L'equip demostrarà que la derrota a Belgrad, no va ser més que un accident. Estic segur que guanyarem el partit i guanyarem el basquet-average amb els serbis, de cara a un possible empat final en la classificació.

Després arribarà el cara o creu, el tot o res, arribarà el partit contra Olympiakos. Encara queda una setmana; no sabem si guanyaremo o perdrem aquell partit, però una aposta segura: es tornarà a veure l' ORGULL VERD-I-NEGRE.

Fotos: Sonia Cañada.